Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘drets socials’

 Globus 40 aniversariUn 9 de setembre de fa 40 anys, arribà a Barcelona  una curiositat de la natura, un element digne d’estudi, una joieta vaja!

Nascut a vesprades, de mida, pes i formes normals amb una aparença afortunada (segons la mare… clar!) començava l’aventura d’aquell jove xicotet. Amb actitud tranquil·la i satisfeta creixia al costat del seu germà i germana menors, als quals manegava a plaer ja que el seu físic li ho permetia: Passaven els anys a la granja on vivien tots, un lloc carregat de natura, bitxos, animals, espai per correr i jugar.  Entre guixos mèdics, venes i punts quirúrgics empenyien dies, setmanes, mesos i anys en tranquil·litat, tret dels crits, càstigs i rabietes adolescents altrament normals per l’edat.

Transcorre la infància i adolescència al camp, en plena natura, anar a escola a un poblet on a la classe més gran hi havia 25  alumnes  trobo que va ser el gran encert dels meus pares. Allà varem aprendre a correr sense por, a jugar sense ansies ni intimidacions, a observar la natura cada dia en obrir la finestra; Allà vam saber el que és el fred o quedar-se aïllats més de 7 dies a causa d’una nevada (en aquesta vaig fer els meus primers slaloms), les excursions amb bici per les muntanyes de la zona o les que fèiem en moto…  Allà vaig créixer, allà em varen formar en els valors que ara vists amb distancia, no son pitjors dels que he vist a altres bandes; Allà va ser on m’ensenyaren que la curiositat per aprendre altres coses no  és dolenta. Va ser allà on em vaig fer un home!

Tanta era la meva devoció al camp que vaig creure que m’aniria bé passar-me 2 anys internat en un cole dedicat a formar persones de camp i fidels creients d’un dogma sectari Católico-Romà que va ser clau per a la meva incipient rebel·lia, tan personal com política, això i els 4 mesos que em vaig passar a França; Que tot sigui dit… per a un noi de 16 anys era un altre mon.

Vaig passar de ser un noi de “corral” a ser un revolucionari exaltat. Era capaç de discutir l’existència de la trinitat amb el mateix papa o la necessitat d’agafar les armes i muntar una guerrilla per desfer-nos de jou capitalista atentant contra tot allò que consideràvem imperialista, patriarcal, feixista, etc…  D’aquella època conservo els amics i la ideologia, una mica matisada per l’edat i el sentit comú però en el fons tan guerrillera com aleshores. També va ser l’època del descobriment de les drogues, a les quals ara mateix no tinc cap mena d’apreci ja sigui per afartament o simplement perquè no m’aporten res remarcable al llarg del temps. D’aquelles dates recordo les festasses, concerts, festivals, mani-festacions, etc, en les quals algun que altre excés vaig cometre. Però bé, una època que recordo amb gratitud i somriures.  Passada l’etapa “pueblerina” vaig marxar a viure a un altre poble no gaire més gran però capital de comarca. Allà la meva vida canviarà tan políticament com personalment. Abans d’això, i coincidint amb la majoria d’edat vaig passar una temporada a Barcelona amb l’excusa d’estudiar i on l’únic que vaig fer va ser… res! Sortia de dilluns a diumenge i tornava a començar. Va ser allà on vaig descobrir la vida a ciutat, una vida plena de coses insubstancials  buides i solitàries tot i estar rodejat per més de 1 mílio de persones.

20 i pico anys llargs, amo i senyor del meu futur, amb feina estable i l’agradable sensació de poder amb tot, fins i tot amb la recentment iniciada carrera de Sociologia. Ja era hora d’encaminar la meva vida cap a quelcom que m’aportés més que borratxeres i falses felicitats. Vaig començar a implicar-me encara més en la política guerrillera, els caps de setmana no només eren per sortir de festa sino per a militar activament en actes polítics, fer excursions  i viatges a llocs emblemàtics, conèixer i reconèixer altres realitats, etc.

Però just a la cresta… Catapum, un accident em deixa de per vida en cadira de rodes. Tothom em diu que si l’hi hagués passat a ell/ella seria un daltabaix i que no podria sortir-sen… I que voleu que us digui… clar que si que és un daltabaix però de sortir-ne, tothom s’ensurt, no hi ha cap més remei si vols tenir vida pròpia. Allò va suposar tornar altre cop a Barcelona per temes de recuperació i mandangues mentals varies, les quals em deien que seria millor la vida que m’esperava a nivell adaptatiu i d’accessibilitat. Allà vaig comprendre que el que no volia ser era Sociòleg i vaig canviar de carrera (Telecos + Empresarials) l’una amb mes sort que l’altre. Barcelona m’avorria i la veritat és que el que t’incapacita es la mentalitat paternalista del que t’ho facin tot i t’ajudin a tot. Si tu mateix creus que no pots fer una o altra cosa de segur que acabaràs sense fer-les i Barcelona es una ciutat com qualsevol altre, pensades per a gent sense cap diversitat física, sensorial o intelectual. Per tan… que més feia viure a BCN o a Vilafranca, els problemes serien a tot arreu i només jo podia enfrontar-los. Vaig canviar de residència i ciutat, vaig muntar la que seria el primer WISP de l’estat (WirelessInternet Service Provider) avançant-me 4 anys a tots els altres negocis que per altra banda encara aguanten, cosa que el meu no. Encara bo que vaig adquirir coneixements que em permeten dedicar-me a aquest sector encara avui dia.  Vaig canviar la militància política per la militància en plan (Acción Mutante) i en una de les coses en que col·laborava vaig coneixer la que es avui dia mare del meu fill i companya. Ja portem 6 anys junts i no podria estar millor.

Els 3 de Cal Rojo

Ja ho veieu… mitja vida en poc més de 900 paraules. La veritat es que no ha estat malament del tot, no canviaria res del que he viscut i més des de aquell dia en que vaig ser conscient que viure era aprofitar les bones estones, gaudir de les persones i deixar passar els patiments.

Salut i alegria que son 2 dies!

Read Full Post »

Benvolgut company / benvolguda companya.

De ben segur que no cal que et recordem que el proper 29 de Setembre, des de les 00h00 fins les 24h00, hi ha convocada una Vaga General a l’estat espanyol, i que des de la COS i el conjunt de les forces de l’esquerra independentista, hem estat dedicant, i dediquem encara, uns esforços enormes per tal que es vegi la convocatòria de vaga arreu de les comarques dels Països Catalans, i que sota lemes com:
No a les retallades laborals i nacionals!
Per la terra i el treball a la Vaga General!
Vol que es visibilitzi el nostre marc nacional complet al sud de l’Albera, com a marc de lluites i d’explotació, però també com a marc de la nostra futura llibertat…
Territoris on ja som prop d’un milió i mig les persones aturades, on l’atur del jovent supera amb escreix el 40% del total dels joves menors de 25 anys en edat de treballar, on la sinistralitat i la precarietat laborals no deixen de créixer… i on gràcies a les darreres reformes del PsoE, amb el suport directe o indirecte de PP, CiU, PNB… (la laboral ja aprovada, i les que vindran sobre les pensions, l’IRPF, les prestacions per desocupació i les privatitzacions, a l’ensenyament, transport i sanitat… on fins i tot el sr. Carretero ja s’ha posat a favor d’aquesta privatització), el conjunt de les classes treballadores dels Països Catalans, cada dia estem més explotades, amb menys drets, amb més facilitat per ésser acomiadats, amb menys serveis, amb més precarietat i misèria…
I tot això, mentre els diferents polítics no fan més que continuar-se barallant per les seves butaques ben ornades, amb uns bons jornals, col·legis de pagament, etc., i continuen llençant globus sonda mediàtics per dispersar l’atenció sobre la situació real que vivim i sofrim cada dia més persones treballadores, i per dividir més a la classe treballadora amb el seu missatge xenòfob (Per això des de la COS portem anys cridant: “de la terra o estrangera… la mateixa classe obrera!!”)

El proper 29 de Setembre, hi ha Vaga General… però sota cap circumstància la podem considerar com una fita a assolir, com una meta, sinó com un primer pas per la mobilització que hem de tirar endavant en aquestes properes setmanes i mesos… Hem de fer del 29S el km.0 de la llarga marxa per l’alliberament complet de les classes treballadores dels Països Catalans, pel nostre complet alliberament com a persones oprimides, com a classe explotada i com a poble ocupat.

El proper 29S, mostra el teu rebuig als governs espanyols, el central i els autonòmics, i mostra’l al carrer, als piquets, als polígons i barris de les nostres ciutats, viles i comarques… Organitza, o participa, en marxes per barris i pobles. Fes piquets informatius. Informa i no permetis l’esquirolatge i la insolidaritat. Informa i denuncia les pressions de la patronal i la repressió contra qualsevol company o companya, per tal de posar les corresponents denúncies a la Inspecció de Treball. Si necessites el contacte d’algun advocat o advocada, demana’ns-el sense cap problema.
El proper 29S, si ets estudiant, aturat o pensionista, no vagis a classe. No portis els fills i filles, nets o netes, a escola. No facis ús dels serveis sociosanitaris (sempre i quan no es tracti d’una urgència). No usis el transport públic. No vagis als comerços, bars o restaurants (podeu comprar el dia d’abans, o de després). No vagis a les institucions públiques…
I sobre tot, si treballes,… NO VAGIS A TREBALLAR!!

Ens és vital tornar a sortir als carrers… Romandre colze a colze amb els nostres companys i companyes. Recuperar allò de “la unitat fa la força!”, la força i valor dels piquets…
Reaprendre a mobilitzar-nos, a organitzar-nos i resistir… i resistir per poder després plantar cara.
Portem 8 anys sense cap Vaga General, i 30 anys de pactisme i pau social, 30 anys de reformes, retallades i pèrdua paulatina de drets socials i nacionals… normal que sembli que la gent estigui amb por i desmobilitzada, això les cúpules dirigents de CCOO i UGT ho han sabut fer molt bé (i ara recullen tot el que han sembrat en aquests darrers 30 anys)
Precisament per això, és vital que tornem a sortir als carrers, i a recuperar la memòria històrica del nostre Poble Treballador… la memòria dels i de les treballadores que van lluitar i que es deixaren la pell pel sufragi universal i també femení, per la jornada de 40 hores, pel dret a tenir uns serveis públics, per la protecció davant accident i malaltia o desocupació, o per una pensió a la vellesa… Als carrers recuperarem la nostra memòria, la nostra dignitat i els nostres drets. Colze a colze amb la resta dels i les treballadores amb consciència, que independentment de la seva afiliació, surtin també a lluitar eixe dia, i fent així tot el possible per eixamplar la Unitat Obrera i Popular arreu del nostre país.

I quan s’acabi la feina als piquets totes i tots a les manifestacions unitàries, a cridar, a repartir propaganda, a contactar amb altres companys i companyes… en definitiva, a organitzar-se i lluitar.
Així doncs, et cridem a participar de les manifestacions més pròximes a la teva localitat (parant especial atenció a usar els mitjans propis per fer els trasllats arreu, i garantir la vaga al transport públic), les principals convocatòries seran a Girona, Vic, Barcelona, Terrassa, Tarragona, Reus, Lleida, Tortosa, Castelló de la Plana, València, Alcoi, Alacant, Elx, Palma…

Per tot plegat, i en resum, des de la COS et cridem a iniciar la mobilització per:

– La fi de les retallades dels drets socials, laborals i nacionals; la fi de les reformes de les pensions, de les prestacions i subsidis d’atur, etc.
– El repartiment del treball (reduint la jornada laboral ara a 35h, després a 30h), i de la riquesa (reduccions de jornada sense reducció de salaris)
– La persecució del frau fiscal i la corrupció, com a millor forma per tal de garantir el repartiment de la riquesa.
– Uns salaris i condicions laborals dignes, i la fi de l’actuació de les ETT i de qualsevol intermediació en la contractació laboral fora del control públic i democràtic.
– Una prestació de desocupació per totes les treballadores i treballadors, fins que no es trobi feina (també per les persones migrants que perden el dret a la prestació, en perdre la targeta de residència… que al seu torn perden en perdre la feina).
– Una prestació social universal per totes les persones sense recursos, aturats i famílies de baixos recursos, joves i estudiants.
– Un Salari Mínim Interprofessional d’almenys 1.200 €, i revisable en funció de la variació de l’IPC a les nostres comarques.
– Uns serveis públics (sanitat, transport, etc.), gratuïts i de qualitat per a tothom (especialment per les persones aturades, estudiants i pensionistes de baixos recursos, famílies monoparentals, etc.), per un ensenyament públic, popular, laïc, de qualitat, gratuït i en qualitat (a tots els trams)
– La fi de les retallades salarials, i la recuperació efectiva de les pèrdues salarials dels darrers 25 anys.
– Un sistema bancari i d’estalvis públic i sota control democràtic que ajudi realment al manteniment de les economies familiars i populars.
– Un salari digne i igual, pel mateix treball, tan se val si s’és home o dona, nat aquí o en altre país, blanc o negre…
– Per la igualtat de drets socials i laborals per totes les persones, per la derogació de la llei d’estrangeria i pel tancament dels Centres “d’Internament” d’Immigrants – CIEs.
– Un procés democràtic i de base per la construcció de la nostra sobirania i independència nacionals.

PER TOT AIXÒ, I MÉS SENYORA, I MÉS… EL 29S… PER LA TERRA I EL TREBALL… TOTES I TOTS A LA VAGA GENERAL!!

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

Read Full Post »

Extret de:   (NODO50)

Si els treballadors i les treballadores informàtics parem, tot s’atura

El passat 29 de juliol, el Govern va perpetrar l’agressió més gran als drets dels treballadors dels darrers 30 anys. Aclamat pels empresaris, l’FMI, la banca espanyola i la resta de grups de dreta del parlament (al marge del teatreo per la galeria) es van posar les bases per a la completa precarietat i submissió a l’empresari de tots els treballadors de l’estat.

Aquesta Reforma Laboral no suposa ‘un pas cap a la precarietat i l’explotació extrema’, es tracta simplement de la definició mateixa de precarietat i explotació extrema, que patirem amb tota seguretat si no lluitem per aturar-ho. El nostre sector té totes les paperetes per ser un dels que més la pateixi.

El sector tecnològic i de consultoria es caracteritza per usar cada vegada més les pitjors possibilitats de la Llei per obtenir el màxim benefici per a les empreses i les pitjors condicions per a nosaltres, a més de les nombroses il · legalitats realitzades rutinàriament. Si aquesta aberració de contrareforma laboral tira endavant, els treballadors i treballadores informàtics serem especialment afectats.

Volen destrossar qualsevol dret existent per guanyar més i tenir-nos més febles i esporuguits.

Mentre la maquinària propagandística insisteix a distreure’ns, mentir i que mirem a un altre costat, s’aproven mesures com aquestes:

* Possibilitat d’acomiadament ‘de 20 dies per any’ si l’empresa al·lega pèrdues presents o previsió de pèrdues o reducció en els ingressos’. Si el treballador denúncia ha d’aconseguir provar que l’empresa comet una irregularitat en el seu acomiadament, cosa pràcticament impossible de fer.

* Aquest acomiadament a 20 dies, que es convertirà en la forma habitual d’acomiadament, afecta a tots, fins i tot si vas entrar a l’empresa fa anys com indefinit. A més, no podràs acumular més de 12 mesos d’indemnització o, el que és igual, 12 mesos de sou és la indemnització màxima que t’emportaràs si portes més de 18 anys treballant en la mateixa empresa.

* Mentre l’Estat ha reduït la despesa social perquè diu que no hi ha diners, finança l’acomiadament amb els diners de tots, 8 dies per any de cada acomiadament, col.laborant en què sigui més fàcil per a l’empresa acomiadar. El que generarà més explotació i despotisme en tenir sobre nosaltres cada dia l’amenaça d’un acomiadament lliure pràcticament gratuït.

* El cost real per a les empreses d’un contracte temporal o indefinit serà el mateix, 12 dies: En lloc de reduir la temporalitat, tots els treballadors tindrem, de facto, contracte temporal i una inestabilitat laboral total.

* El contracte indefinit de 45 dies per a noves contractacions passa a ser una relíquia, sent substituït pel de 33 dies (aquesta seria la indemnització sempre que l’empresa no vulgui utilitzar la via de l’acomiadament objectiu a 20 dies).

* Les empreses podran modificar les condicions laborals dels treballadors (jornada, horari, torns, salaris, localitat de treball), de forma unilateral. Si l’abús en el sector és ara profundament explotador aquesta reforma ho farà legal.

* Les empreses podran no aplicar increments salarials de conveni col.lectiu de manera unilateral: treballadors podríem cobrar per sota del mínim per categoria. Si un dels principals abusos del sector és treballar amb categoria inferior a la realitzada, ara el frau es pot duplicar fent-ho en part legal. *** VEURE NOTA ***

* Les empreses podran incomplir acords amb comitè d’empresa o seccions sindicals de forma unilateral si no tenen rang de conveni col • lectiu (el 99% dels acords no tenen aquest rang pel que es converteixen en paper mullat si l’empresa vol)

* Et podran acomiadar procedent si tens 2 baixes, encara justificades, de més de 12 dies en total si hi ha més d’un 2,5% d’absències a l’empresa (a l’hivern aquest marge és normal). Aquest canvi suposa reduir els requisits a la meitat del que hi havia.

* Les ETT podran operar en sectors d’alta perillositat (construcció, mineria, explosius) amb l’increment previsible d’accidents que això significa, a més de participar en els serveis públics d’ocupació per a rapinyar i precaritzar els nous llocs de treball.

* Els aturats tindran l’obligació d’atendre als cursos o activitats de motivació i inserció laboral des del primer dia que cobrin la prestació. Si no ho fan, seran sancionats des del primer dia amb la pèrdua d’un mes de prestació fins a la pèrdua definitiva, si es repeteix. A això se li pot anomenar “feixisme” ocupacional, a criminalitzar el gaudi d’un dret, eliminant la llibertat personal de com inserir en el mercat laboral.

En definitiva, podem imaginar fàcilment el tipus d’escenari en el qual empreses crescudes i pràcticament omnipotents ens exprimiran, “matxacaran”  i amenaçaran amb l’acomiadament barat de forma rutinària, moltíssim més del que ho fan avui.

Per descomptat no oblidem que resta pendent la reforma de les pensions, la reforma del servei de prestació per atur i les noves privatitzacions de serveis públics.

Ja fa temps que la classe treballadora de l’estat hauríem d’estar al carrer, la passivitat d’ahir és l’intent d’aixafament d’avui. O reaccionem de forma clara o que ens posin d’una vegada el collaret al coll i deixin de cridar democràcia al capitalisme salvatge en què vivim.

Els treballadors i treballadores informàtics podem ser peça clau en la propera Vaga General del 29 de setembre.

Si volen que siguem esclaus, el proper 29 de setembre els podrem dir que siguin ells els que solucionin les incidències de qualsevol sistema informàtic, que facin ells hores extres perquè tot segueixi aguantant pels pèls, que tinguin el coneixement necessari per saber què fer amb la maquinària, les aplicacions, les comunicacions, els caixers automàtics, la gestió d’administracions públiques, el vending, els controls d’accés, de connexió a Internet, de mòbils, el trànsit, els sistemes de facturació, de ventilació, de clavegueram. ..

Si els treballadors i treballadores informàtics parem, es para tot.

Recorda-ho: són els teus drets, seguretat i recursos el que volen eliminar.

El proper 29 de Setembre, i els que facin falta, VAGA GENERAL.

ATUREM la Contrareforma LABORAL, NO SOM esclaus.

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES INFORMÀTICS ENS DESENDOLLEM DE LA XARXA.

*** NOTA ***

Aclarim aquest punt: un treballador cobra el que marca el conveni per a la seva categoria sense complements salarials. Passen 3 anys i el Conveni de Consultores (el majoritari en el sector) actualitza les taules salarials, per exemple +8%. El que la reforma permet és que les actualitzacions salarials derivades de conveni NO s’apliquin a l’empresa, per tant continuaria amb el mateix sou de les taules del Conveni de 2008.

Read Full Post »