Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘discapacitat’ Category

 Globus 40 aniversariUn 9 de setembre de fa 40 anys, arribà a Barcelona  una curiositat de la natura, un element digne d’estudi, una joieta vaja!

Nascut a vesprades, de mida, pes i formes normals amb una aparença afortunada (segons la mare… clar!) començava l’aventura d’aquell jove xicotet. Amb actitud tranquil·la i satisfeta creixia al costat del seu germà i germana menors, als quals manegava a plaer ja que el seu físic li ho permetia: Passaven els anys a la granja on vivien tots, un lloc carregat de natura, bitxos, animals, espai per correr i jugar.  Entre guixos mèdics, venes i punts quirúrgics empenyien dies, setmanes, mesos i anys en tranquil·litat, tret dels crits, càstigs i rabietes adolescents altrament normals per l’edat.

Transcorre la infància i adolescència al camp, en plena natura, anar a escola a un poblet on a la classe més gran hi havia 25  alumnes  trobo que va ser el gran encert dels meus pares. Allà varem aprendre a correr sense por, a jugar sense ansies ni intimidacions, a observar la natura cada dia en obrir la finestra; Allà vam saber el que és el fred o quedar-se aïllats més de 7 dies a causa d’una nevada (en aquesta vaig fer els meus primers slaloms), les excursions amb bici per les muntanyes de la zona o les que fèiem en moto…  Allà vaig créixer, allà em varen formar en els valors que ara vists amb distancia, no son pitjors dels que he vist a altres bandes; Allà va ser on m’ensenyaren que la curiositat per aprendre altres coses no  és dolenta. Va ser allà on em vaig fer un home!

Tanta era la meva devoció al camp que vaig creure que m’aniria bé passar-me 2 anys internat en un cole dedicat a formar persones de camp i fidels creients d’un dogma sectari Católico-Romà que va ser clau per a la meva incipient rebel·lia, tan personal com política, això i els 4 mesos que em vaig passar a França; Que tot sigui dit… per a un noi de 16 anys era un altre mon.

Vaig passar de ser un noi de “corral” a ser un revolucionari exaltat. Era capaç de discutir l’existència de la trinitat amb el mateix papa o la necessitat d’agafar les armes i muntar una guerrilla per desfer-nos de jou capitalista atentant contra tot allò que consideràvem imperialista, patriarcal, feixista, etc…  D’aquella època conservo els amics i la ideologia, una mica matisada per l’edat i el sentit comú però en el fons tan guerrillera com aleshores. També va ser l’època del descobriment de les drogues, a les quals ara mateix no tinc cap mena d’apreci ja sigui per afartament o simplement perquè no m’aporten res remarcable al llarg del temps. D’aquelles dates recordo les festasses, concerts, festivals, mani-festacions, etc, en les quals algun que altre excés vaig cometre. Però bé, una època que recordo amb gratitud i somriures.  Passada l’etapa “pueblerina” vaig marxar a viure a un altre poble no gaire més gran però capital de comarca. Allà la meva vida canviarà tan políticament com personalment. Abans d’això, i coincidint amb la majoria d’edat vaig passar una temporada a Barcelona amb l’excusa d’estudiar i on l’únic que vaig fer va ser… res! Sortia de dilluns a diumenge i tornava a començar. Va ser allà on vaig descobrir la vida a ciutat, una vida plena de coses insubstancials  buides i solitàries tot i estar rodejat per més de 1 mílio de persones.

20 i pico anys llargs, amo i senyor del meu futur, amb feina estable i l’agradable sensació de poder amb tot, fins i tot amb la recentment iniciada carrera de Sociologia. Ja era hora d’encaminar la meva vida cap a quelcom que m’aportés més que borratxeres i falses felicitats. Vaig començar a implicar-me encara més en la política guerrillera, els caps de setmana no només eren per sortir de festa sino per a militar activament en actes polítics, fer excursions  i viatges a llocs emblemàtics, conèixer i reconèixer altres realitats, etc.

Però just a la cresta… Catapum, un accident em deixa de per vida en cadira de rodes. Tothom em diu que si l’hi hagués passat a ell/ella seria un daltabaix i que no podria sortir-sen… I que voleu que us digui… clar que si que és un daltabaix però de sortir-ne, tothom s’ensurt, no hi ha cap més remei si vols tenir vida pròpia. Allò va suposar tornar altre cop a Barcelona per temes de recuperació i mandangues mentals varies, les quals em deien que seria millor la vida que m’esperava a nivell adaptatiu i d’accessibilitat. Allà vaig comprendre que el que no volia ser era Sociòleg i vaig canviar de carrera (Telecos + Empresarials) l’una amb mes sort que l’altre. Barcelona m’avorria i la veritat és que el que t’incapacita es la mentalitat paternalista del que t’ho facin tot i t’ajudin a tot. Si tu mateix creus que no pots fer una o altra cosa de segur que acabaràs sense fer-les i Barcelona es una ciutat com qualsevol altre, pensades per a gent sense cap diversitat física, sensorial o intelectual. Per tan… que més feia viure a BCN o a Vilafranca, els problemes serien a tot arreu i només jo podia enfrontar-los. Vaig canviar de residència i ciutat, vaig muntar la que seria el primer WISP de l’estat (WirelessInternet Service Provider) avançant-me 4 anys a tots els altres negocis que per altra banda encara aguanten, cosa que el meu no. Encara bo que vaig adquirir coneixements que em permeten dedicar-me a aquest sector encara avui dia.  Vaig canviar la militància política per la militància en plan (Acción Mutante) i en una de les coses en que col·laborava vaig coneixer la que es avui dia mare del meu fill i companya. Ja portem 6 anys junts i no podria estar millor.

Els 3 de Cal Rojo

Ja ho veieu… mitja vida en poc més de 900 paraules. La veritat es que no ha estat malament del tot, no canviaria res del que he viscut i més des de aquell dia en que vaig ser conscient que viure era aprofitar les bones estones, gaudir de les persones i deixar passar els patiments.

Salut i alegria que son 2 dies!

Read Full Post »

Repassant la llista d’articles pendents de lectura, he trobat la síntesi de la legislació Sueca referent a Discapacitat. Foteu-l’hi un cop d’ull i us en adonareu de la distancia anys llum que tenim en aquest tros de península anomenat “Estat Espanyol” (paternalista, subvencionalista)

LA POLÍTICA SUECA PER A LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL:

DIGNITAT I DEMOCRÀCIA
El primer objectiu de la política sueca per a les persones amb diversitat funcional és, des de fa temps, proporcionar a les persones amb incapacitats funcionals el poder i els mitjans per gestionar la seva vida quotidiana. Per tal d’assolir aquest objectiu, el punt de mira es troba ara en la democràcia i els drets de l’home més que en qüestions de protecció social.

A Suècia gairebé totes les PDDFs (persones discriminades per la seva Diversitat Funcional) viuen al seu domicili i la gran majoria dels nens amb diversitat funcional creixen en el seu entorn familiar. La majoria dels nens i adolescents van a escoles ordinàries, però hi ha formes d’escolaritat especial per a persones sordes o per als que tenen discapacitats motores o mentals greus. A més, està previst crear escoles especials per als alumnes que associïn una discapacitat visual amb altres discapacitats i per als alumnes que tenen dificultats orals.

Igualtat en educació

La llei escolar imposa a les escoles que proporcionin un suport especial als nens que ho necessiten. En principi, estableix que tots els nens tenen dret a una educació equivalent, visquin on visquin a Suècia i independentment de la seva discapacitat.

És interessant apuntar que el percentatge de persones que tenen una formació secundària és lleugerament més elevat entre les PDDFs que entre els altres. Però, no succeeix el mateix en l’ensenyament superior, encara que a dia d’avui el nombre d’estudiants amb diversitat funcional està augmentant a les universitats i centres d’ensenyament superior. L’atur és una mica més elevat entre les PDDFs que a la resta de la població

Finançament i ocupació

A través dels serveis d’ocupació, l’Estat té la responsabilitat de facilitar l’accés a l’ocupació i el manteniment de l’ocupació. Els qui contracten un treballador amb capacitat de treball reduïda en alguns casos tenen dret a subvencions salarials. Una empresa estatal, Samhall, proporciona, a més, ocupació a persones que no poden treballar en un altre lloc. L’Agència sueca de la seguretat social assigna, a més, a les PDDFs diverses ajudes financeres per a permetre’ls afrontar les seves necessitats o cobrir les despeses suplementàries resultat de la seva diversitat funcional.

Dret a una assistència personal

La protecció social universal cobreix a tots els que resideixen a Suècia, però també hi ha programes especials per respondre a les necessitats de les PDDFs. Una de les majors reformes relatives a aquestes ajudes suplementàries, la llei sobre el suport i els serveis a les persones amb certes incapacitats funcionals, va ser aprovada en els anys 1990 pel Riksdag (Parlament suec). Un element important d’aquesta reforma de gran amplitud era el dret per a les PDDFs d’obtenir gratuïtament una assistència personal.El nombre d’hores concedida depèn de la importància de la diversitat funcional.

Millorar l’accessibilitat

Perquè tots puguin participar amb igualtat en la vida social, cal que els carrers i els llocs públics, els edificis públics, els comerços, els restaurants i els transports públics siguin accessibles per a tots, PDDFs o no. Per tal d’accelerar l’acció de l’accessibilitat, el govern coopera amb l’Associació sueca de col.lectius locals i regional per condicionar els carrers i els llocs públics de manera que tots puguin circular per ells.

L’adaptació de l’habitatge

Una PDDF pot demanar una ajuda financera al seu govern local per adaptar el seu habitatge, per exemple per suprimir els desnivells, posar barres de suport, ampliar l’amplada de les portes o instal lar obre-portes automàtics i ascensors especials. Les subvencions es concedeixen per a tot tipus de diversitat funcional ‘diversitats funcionals de tipus motor, visual, mentals o lèrgies’.

Les persones que necessiten una assistència particular poden ser acollides en pisos terapèutics que disposen de personal d’assistència 24 hores al dia. Els pisos terapèutics solen estar agrupats al voltant de equipaments comuns compartits.

La residència-serveis és una altra solució. És una forma d’hàbitat totalment independent amb pisos individuals en els quals els residents poden trucar al personal d’assistència a qualsevol hora.

Així mateix, hi ha famílies-descans disponibles per als pares de nens PDDFs. Elles els donen als nens la possibilitat de viure de tant en tant en una altra família.

Transports

Les persones que tenen dificultats en utilitzar els transports públics a causa d’una diversitat funcional poden beneficiar-se d’un servei de transport especial per a PDDFs.Els desplaçaments, subvencionats, els realitzen taxis o minibusos adaptats. El dret a aquests serveis el regeix una llei específica. Els governs locals són responsables dels serveis de transport especial i de les decisions relacionades amb ells. Res més que a Estocolm, aquests serveis realitzen anualment prop de tres milions de trajectes.

Assignació d’un cotxe

Se’ls pot assignar un cotxe a les persones que tenen dificultats serioses per desplaçar-se o per utilitzar els transports públics, per exemple a causa de dolors, dificultats respiratòries, mobilitat reduïda o problemes d’equilibri. Els pares de nens amb diversitat funcional poden, així mateix, rebre l’assignació d’un vehicle. Les decisions relatives a aquestes assignacions depenen de l’Agència Sueca de la Seguretat Social.

Cooperació Internacional

El 1993 els Estats membres de les Nacions Unides van adoptar un document internacional per atraure l’atenció mundial sobre la necessitat de garantir a les persones amb diversitat funcional la igualtat de drets i possibilitats, les Regles per a la igualtat d’oportunitats de les PDDFs. Des de llavors aquestes regles són una pedra angular de la política sueca a favor de les persones amb diversitat funcional.

El 2008 el govern suec va ratificar la Convenció de les Nacions Unides relativa als Drets de les Persones amb Discapacitat. Contràriament a les Regles per a la igualtat d’oportunitats, aquesta Convenció és jurídicament vinculant. De la mateixa manera que altres països que han ratificat la Convenció, Suècia es va comprometre a garantir que la legislació nacional no sigui discriminatòria per a les persones amb diversitat funcional.

El moviment de les PDDFs, un agent dinàmic

Les organitzacions sueques de persones amb diversitat funcional exerceixen influència en l’elaboració de polítiques en aquest àmbit des de fa més de cinquanta anys i la seva cooperació amb els qui prenen les decisions a tots els nivells està ben establerta. La majoria pertany a la Federació Sueca de la Diversitat Funcional (Handikappförbundens samarbetsorgan, HSO), un òrgan de coordinació que actua per influir en les polítiques públiques.

Les organitzacions contribueixen a formar l’opinió pública presentant les reivindicacions dels seus membres i proposant millores. Unes cinquanta organitzacions de PDDFs reben ajudes econòmiques de l’Estat per exercir les seves activitats. La majoria estan especialitzades segons la diversitat funcional dels seus integrants.Moltes d’elles tenen àrees especials per als joves i algunes estan més especialment dedicades a la infància i la família.

Arribar a ser la capital més accessible del món

A causa de la manca de suficient accessibilitat, les PDDFs no tenen les mateixes oportunitats de participar en la vida de la societat. El govern suec es dedica a posar remei a aquesta realitat cooperant amb altres instàncies i organitzacions.

El 2008 el govern suec va presentar una estratègia relativa als mitjans de realitzar, des de llavors fins al 2010, els objectius d’accessibilitat formulats en el Pla Nacional d’Acció per a les PDDFs. Aquests esforços, duts a terme en col.laboració amb l’Associació Sueca de Col • lectius socials i regionals (SKL), són tres:

Eliminació d’obstacles en llocs públics.
Adaptació dels transports públics per fer-los accessibles.
Millor accés a l’administració pública.
La col.laboració entre el govern i el SKL prossegueix el 2010. El govern va destinar 12 milions d’corones a permetre a la SKL ia l’Administració Nacional de l’Habitatge la construcció i el condicionament del territori duguin a terme accions d’informació en 2009 i 2010. Per al mateix període va destinar, a més, 150 milions de corones a l’accessibilitat de la xarxa ferroviària.

Un dels objectius fixats per al 2010 era fer d’Estocolm la capital més accessible del món. L’accessibilitat dels carrers i places de la ciutat es va emprendre el 1999 amb el Projecte Easy Access (Fàcil Accés).

El consell municipal va destinar al projecte 100 milions de corones anuals fins al 2010.D’aquesta xifra, 10 milions anuals estaven reservats a la millora de l’accessibilitat d’equipaments esportius i 5 milions a la cultura i als edificis municipals. Ara s’està fent un estudi de seguiment sobre això. El 2010 es formularan nous objectius i noves visions.

Alguns sectors en progrés

Millor accessibilitat de carrers i places, parcs i immobles pertanyents a la ciutat.
Incitació als propietaris immobiliaris perquè millorin els seus locals.
Informació en matèria d’accessibilitat per als habitants d’Estocolm i altres.
Alguns exemples de mesures preses a dia d’avui

El model d’Estocolm té com a objectiu l’adaptació dels passos de zebra per a les persones amb mobilitat o visió reduïda. Per a les persones amb discapacitat visual és important tenir un senyal sonor que indica quan el semàfor està verd. Els usuaris de cadires de rodes, caminadors o cadires de passeig necessiten rampes d’accés per poder pujar més fàcilment a la vorera. A dia d’avui el 60% dels passos de zebra estan adaptats segons aquest model.
Les parades d’autobús han estat elevades per a permetre pujar i baixar més fàcilment dels autobusos ..
A les escales se les ha proveït de rampes i / o bandes d’alerta-en el primer i l’últim esglaó-com a senyal per a les persones amb diversitat visual.
Legislació anti-discriminació

EL 1994 es va promulgar la llei sobre el suport i els serveis a les persones amb diversitat funcional (LSS).

La llei LSS completa la legislació existent pel que fa als drets de la persona. Té com a objectiu proporcionar a les persones amb gran diversitat funcional millors possibilitats de portar una vida autònoma, així com garantir les mateixes condicions de vida i una plena participació en la vida social. Les mesures previstes comprenen sobretot l’assistència personal en la vida quotidiana, serveis d’assessorament, allotjaments-servei, i un servei de relleu per a pares de fills amb diversitat funcional. Com el seu nom indica, la llei no s’aplica més que a certes categories de PDDFs. Els que no estan coberts per la llei poden demanar ajudes al govern local sota l’empara de la llei sobre el servei social. A més de la llei LSS, algunes altres lleis contenen disposicions específicament relatives a les PDDFs. Són, sobretot, el cas de la llei sobre la construcció i el condicionament del territori i el de la llei sobre el servei social.

Així mateix, Suècia té quatre lleis que prohibeixen la discriminació en diversos àmbits: dos d’elles es refereixen a les PDDFs. L ‘Ombudsman contra les discriminacions (DO) garanteix que aquestes lleis es respectin.

La llei contra la discriminació reprimeix la discriminació basada en el sexe, la identitat transsexual, la pertinença a un grup ètnic, la religió, la diversitat funcional, l’orientació sexual i l’edat.

La llei que prohibeix la discriminació i altres tractes degradants cap als nens i alumnes d’escoles cobreix les guarderies, les escoles per a persones amb diversitat funcional mental i les estructures d’acollida de la infància.

————————————————————————————————————————————–

A títol personal em permeto recordar-vos que:

Si et resulta difícil entendre perquè un discapacitat necessita aquest espai, ET SUGGERIM: Vés i trenca't la teva fotuda columna!

Read Full Post »

El 70% de les lesions medul.lars obeeixen a un traumatisme

Les dades sobre les lesions medul.lars i la seva incidència real són dispars, tot i que s’accepta una xifra aproximada de 50 nous casos per cada milió d’habitants i any, en gairebé les tres quartes parts, aquestes lesions afecten a menors de 40 anys i més del 70%  obeeixen a traumatismes, en la seva major part per accidents de trànsit.

Pel que fa a les lesions cerebrals sobrevingudes, les causes són múltiples, encara que el mecanisme lesional més freqüent en edat jove és el traumatisme cranioencefàlic en el context d’un politraumatitzat, també per accident de trànsit.

El dany cerebral postraumàtic és la primera causa de mort abans dels 35 anys. Més de 300 professionals han abordat en el curs Accidentalitat i grans síndromes neurològics: lesió medul∙lar i dany cerebral, celebrat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada, la situació actual d’aquestes patologies, amb l’organització de la Fundació Mapfre i la Reial Acadèmia de Medicina d’Andalusia Oriental.

En la reunió es van tractar temes com la valoració inicial, els aspectes clínics i específics, la valoració i la gestió clínica de les complicacions, la valoració medico-legal i la integració sociolaboral d’aquests pacients, així com altres qüestions més pràctiques tractades a través d’un seminari.

Font: Diariomedico.com (18 de març de 2010)

Read Full Post »

Un Codi Tècnic de l’Edificació accessible per a tots

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret que modifica el Codi Tècnic de l’Edificació per garantir unes condicions bàsiques d’accessibilitat i d’ús d’edificis que evitin la discriminació de ciutadans amb algun tipus de discapacitat a la hora d’accedir i d’utilitzar instal • lacions, edificis o locals, tant públics com privats.

Amb aquesta modificació, es garanteix l’accés als habitatges de nova construcció, el que beneficiarà a usuaris en cadira de rodes, gent gran, invidents o persones amb discapacitat auditiva, cognitiva o mobilitat reduïda. A més, la Comissió d’Accessibilitat analitzarà l’impacte de la nova regulació en el parc d’edificis ja construïts per assolir una accessibilitat ‘real i total’.
Segons el Govern, l’objectiu és establir un referent mínim comú d’àmbit estatal que garanteixi la igualtat i la no discriminació de les persones que resideixen en les diferents comunitats autònomes.
Amb aquesta modificació, el Codi Tècnic de l’Edificació, que estableix unes exigències necessàries sobre l’eficiència energètica i la protecció davant del soroll en els edificis, ‘s’amplia i s’enriqueix’, en incorporar una demanda dels col • lectius de persones discapacitades.
En concret, s’amplien les mesures sobre seguretat d’utilització que ja regulava el Codi Tècnic de l’Edificació per tenir en compte el seu ús per part de persones discapacitades, com les escales, els desnivells, les rampes, la il·luminació mínima o la reducció del risc d’atrapament.
En cas d’incendi, per exemple, s’incorporen noves exigències per a que les persones amb discapacitat puguin abandonar l’edifici o arribar a zones segures, com la creació de zones de refugi, ascensors i sortides d’emergència accessibles.
A més, elimina l’anomenada ‘accessibilitat de segon nivell “que creaven itineraris anomenats’ practicables ‘i es crea un’ únic i obligatori ‘itinerari accessible, que ha de complir les condicions necessàries per a la mobilitat de les persones.
Per ampliar el nombre de beneficiaris, s’introdueixen algunes iniciatives concretes, com la creació de condicions específiques per a persones amb discapacitat auditiva, places reservades en locals o en espectacles, o sistemes de bucle d’inducció magnètica en taquilles o taulells d’informació.
En aquest mateix sentit, la modificació contempla la creació de punts de trucada i atenció accessible en edificis públics, contrastos visuals perquè les persones amb alguna discapacitat visual els puguin percebre i paviments tàctils en la senyalització d’elements potencialment perillosos en itineraris de les vies públiques o en els punts d’atenció accessible en edificis públics.
El text aprovat el divendres 19/02/2010 ha estat consensuat amb tots els col.lectius implicats i amb les CC.AA. a través del grup de treball format per representants del Ministeri d’Habitatge, del CERMI, de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i dels col • lectius d’arquitectes, aparelladors i promotors.

Esperem que no quedi en paper mullat !!

Read Full Post »

El pressupost per la atenció a la dependència el 2010 supera els 1.500 milions

El desenvolupament de la Llei de Dependència absorbirà el 2010 un total de 1.581,07 milions d’euros, el que suposa 422,38 milions d’euros més (36,5%) que els crèdits inicials a l’atenció a la dependència de 2009.

Segons es desprèn del Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010, presentat al Congrés, aquest import atendrà tant al finançament del mínim garantit per l’Estat com a la del nivell convingut, així com a la cobertura d’altres despeses del Sistema (gestió a Ceuta i Melilla, sistema informàtic) i a les quotes socials dels cuidadors no professionals.

Addicional-ment, el 2009 el Fons Especial de l’Estat per a la Dinamització de l’Economia i l’Ocupació ha destinat 400 milions, de caràcter excepcional i finalista, per a la promoció dels serveis d’atenció a la dependència, que s’han transferit a les comunitats autònomes per la seva gestió.

977.000 BENEFICIARIS

Segons les dades del Sistema d’Informació de la Dependència, a 1 setembre 2009 havien demanat el reconeixement 977.030 persones i gaudien de la condició de beneficiaris amb dret a prestacions del sistema un total de 654.035 persones.

En 2010, els ciutadans reconeguts com a grans dependents i dependentes severs ja estaran rebent els serveis previstos en la Llei de Dependència, com serveis de prevenció, teleassistència, d’ajuda a domicili, centres de dia i de nit, així com d’atenció residencial i de promoció de l’autonomia personal. Excepcionalment, quan les administracions competents no puguin oferir aquests serveis, les persones en situació de dependència tenen dret a rebre a canvi prestacions econòmiques.

– Leonor Lozano –

Read Full Post »

Intel ha presentat el seu Intel Reader, un aparell que llegeix llibres electrònics, i que a més permet escanejar tot tipus de textos per a reproduir-los amb un sistema de reconeixement de caràcters.

En aquests temps en què cada setmana arriba al mercat un nou model de lector de llibres electrònics, Intel ha pensat en les persones cegues o amb serioses deficiències visuals, amb un e-reader dirigit especialment a ells.
Es tracta de l’Intel Reader, capaç de llegir en diferents tons llibres o arxius digitals. A més, inclou una càmera de 5 MP amb autofocus, que fotografia text en tot tipus de suports.

Per exemple, és possible escanejar un llibre de 250 pàgines en mitja hora. Després, la seva tecnologia de reconeixement de caràcters reprodueix el text capturador. El lector inclou una memòria SSD de 4 GB, el que li permet emmagatzemar fins a 600 documents amb text i imatges, o bé fins a 500.000 pàgines només de text. Després, la bateria permet reproduir fins a 4 hores de l’àudio almacenado.Los botons tàctils i els menús d’àudio permeten manejar l’aparell a les persones cegues sense necessitat d’ajuda. A més, inclou una pantalla de 4 polzades per augmentar el text en cas de deficiències visuals graves.Otra funcionalitat és la de convertir els textos a arxius mp3, que es poden traslladar un ordinador o un reproductor digital utilitzant la connexió USB. A través d’aquesta també es poden descarregar audiollibres en format DAISY.El lector ha estat desenvolupat pel laboratori de recerca Digital Health Group d’Intel. Només als Estats Units es calcula que pot tenir una audiència de més de 50 milions de persones amb problemes en la vista. El seu preu, això sí, no és gaire assequible: entre $ 1.499 i 2.000 dòlars. Una quantitat notablement superior a la mitjana dels lectors de llibres digitals, que en alguns casos (com el Kindle d’Amazon) també són capaços de “llegir” un text en veu alta.

On comprar? Consultar a info@diversitatfuncional.cat
Font: Bakia http://www.baquia.com/noticias.php?id=15486

___________________________________
Portal web DIVERSITAT FUNCIONAL
http://www.diversitatfuncional.org/
Bloc LES TIC I LA DISCAPACITAT

Read Full Post »

El mando de Wii podría ayudar a personas con movilidad reducida a manejar un ordenador gracias al Proyecto Wiimo. Según publica el Servicio de Información y Noticias Científicas en su página web, se trata de una tecnología desarrollada por dos alumnos de la Universidad de Burgos como proyecto de fin de carrera.

El Proyecto Wiimo, creado por los estudiantes Álvaro Arbaizar y Fernando Ibeas y dirigido por el profesor universitario Pedro García Ortega, consiste en un software que aprovecha las tecnologías inalámbricas del mando de la consola de Nintendo para conectarlo a una pegatina de un centímetro cuadrado que se coloca en la parte del cuerpo que el usuario sea capaz de mover.

Mediante un sistema de infrarrojos y bluetooth, y sin que sea necesario que la pegatina esté situada frente a la pantalla del ordenador, el adhesivo transmite los movimientos que el usuario haga con la parte del cuerpo que es capaz de mover al puntero del ratón en la pantalla.

Entre las principales ventajas de este sistema frente a otros ya existentes destaca el que se trate de una tecnología sin cables que no limita aún más la movilidad del usuario con pesos extras. También es importante el que para acceder a alguno de los iconos de la pantalla con el puntero no sea necesario ‘clickar’ en él, si no que basta con detenerse sobre él unos segundos.

El director del proyecto destaca de Wiimo el que tenga un destinatario claro “que lo valida y lo dota de utilidad”. Y es que una de sus primeras aplicaciones ha sido en personas que presentan una discapacidad motora muy grave, pero conservan su inteligencia y mantienen restos de movilidad voluntaria.

En concreto, por el momento se han beneficiado del sistema dos alumnos de la Asociación de Padres de Personas con Parálisis Cerebral. Uno de ellos ha sido capaz de manejar una silla de ruedas eléctrica disponiendo de movilidad sólo en una mano, gracias a Wiimo.

Read Full Post »