Pos eso, que ja fa temps que hauríem d’haver explicat que tal va anar el viatge. Perdoneu per el retard.
Bé, començar dient-vos que tirar-se 9 hores en un avió en classe turista i no morir te el seu “intringulis”. encaixonat en 50 centímetres quadrats i a la cua del aparell, una tortura!
Sortíem a les 5 am de BCN direcció Madrid, la Gladys va decidir que no cal que anéssim a dormir ja que ens haviem de llevar a les 3 am per estar a les 4 am a el Prat…
Arribem a BCN amb uns 40 i pico kilos de equipatge per persona i les corresponents bosses de mà personals. A les 5:30 am sortim direcció Madrid on en hauríem d’esperar fins a les aprox. les 15 pm que es l’hora de sortida cap a Cancun. Insuportable, la T4 es enooooorme. Extenuats pujarem a un trasto de AIR Europa que dentejava només de mirar-lo.
A tot això, l’avió no tenia els serveis sol·licitats per a la meva discapacitat i després de discutir amb la “sobrecargo” sobre les meves limitacions de bufeta ( tinc una capacitat de 13 hores sense buidar la bufeta, comprovat gracies als amables senyors/es de AIR EUROPA) Per cert si podeu, no hi viatgeu amb aquesta companyia, son mal educats (si no esteu d’acord amb lo que hi ha, podeu baixar de l’avió, ens van dir) , incivics, rastreros, tacanyos, etc…, només hagués calgut una cadira de passadís per a complir les meves necessitats i la de qualsevol que vagi amb cadira de rodes, s’haurien d’haver gastat uns 150€ aprox. en la cadira.
Després d’unes insuportables 9 hores arribem a Cancun i només us puc dir que en sortir de l’aeroport una bufetada d’aire calent i la sensació de que et falta l’aire fa que no en vulguis sortir.
Deixa un comentari